cortelaç  /-àç/  cor|te|laç  [CO, TS]

  1. s.m. agr. (oc.) imprest par taiâ ramaçs o lens cul mani curt e la lame grande e largje, viôt massanc da chel dì vuois a taâ cime / sù pal bosc, cul cortelaç (Popolâr - Giuseppe Malattia della Vallata, Da chel dì vuois a taâ cime - Villotte friulane moderne)