cormonês
cor|mo|nês
[CO]
-
adi.
di Cormons:
la Associazion cormonese "Amîs da Mont Cuarine" (Redazion Lenghe.net, Premi "Dolfo Zorzut")
-
adi., s.m.
che, cui che al è nassût o che al è a stâ a Cormons:
a cjasa sô jara in chei dîs una sartorela cormonesa (Ranieri Mario Cossâr, Tinuta, la sartorela);
il non atuâl de citât al derivarès dal celtic “Carmona” […] al nemâl che nô clamìn bilite. Sarà, ma i Cormonês no àn mai acetât chest non (Popolâr - Istitût di Ricercje Achil Telin, La steme di Cormons - Friûl gurizan, Bisiacaria, Goriška)
-
adi., s.m.
[CO, TS]
ling.
varietât de lenghe furlane tipiche di Cormons:
«Cjar don Lino ricuarditi che el plui biel furlan al è el cormonês» (Zuan Padoan "Vanni", Il grant cûr di pre Lino)