complimentôs com|pli|men|tôs [CO]
- adi., s.m. che, cui che al use a tratâ ben chei altris e a dîur robis bielis e zentîls, ancje plui di ce che al bastarès: il cjapielâr, complimentôs comi ducj i butegârs di chei timps, dopo vêlu saludât gji domanda: «In se puedi servîlu, siôr lustrissin?» (Ranieri Mario Cossâr, Aneddoto su Pieri Sorut); al frecuentà lis ostariis e i lûcs dulà che la sabide di sere si faseve fieste, al imparà ancje a balâ e a fâ il complimentôs cu lis fantatis (Renzo Balzan, Tomâs al cîr la veretât)