colonel1 /-èl/ co|lo|nel [AF, TS]
- s.m. milit. uficiâl superiôr, di grât a mieç jenfri il tenent colonel e il gjenerâl: a vevin fate la vuere insieme e si stimavin l'un l'altri. Il colonel i disè che se al ves volût al varès podût lâ in congjêt, ma se lui al ves vût di dâi un consei lu varès conseât a restâ (Pieri Menis, Sul agâr); tal Mai dal '52, jessint lât a Viene par resons che a si riferivin al so lavôr, al si incuintrà sei cul gjenerâl Hess sei cul colonel Körber (Giovanni Pillinini, Zuan Batiste Cavedalis - Une vite esemplâr)