coladôr
co|la|dôr
[CO]
-
s.m.
plere o altri imprest cun alc che al tamese, che al straten impuritâts o materiâl plui grues des busis o de trame:
i spieghe cemût che e funzione [la cogume]. «In chest bussulot culì sot si met la aghe, in cheste forme di coladôr si met il cafè masanât, chest atri bussulot che al à il bec si lu invide parsore vie […]» (Meni Ucel, Cafês);
[la peule] a vignive puartade tal cason e stroucjade tal coladôr par purgâle (Elio Craighero, Timps e ricuarts)
Var. coledôr
-
s.m.
piece di meti parsore de robe di lavâ cu la lissie, in mût di stratignî la cinise:
svuedâ ogni volte il lissiaç cun dut ce che a reste sul coladôr (Giuseppe Ferdinando del Torre, Il contadinel. Lunari par l'an bisest 1860)
-
s.m.
ingjâf grant e strent cu lis parêts di cret