coionadôr co|io|na|dôr [BF]
- s.m. (pop., volg.) che, cui che al cjol vie, che al rît fûr: ze vilata isa mai chista, / sant Antoni benedet, / je una int coionadora / no fâs altri che dispiet! (Popolâr - Francesco Spessot, Ze vilata isa mai chista - Viloti furlanis respadis a Fara e lenti intor)