cocodâ  co|co|dâ  [CO]

  1. v.intr. de gjaline, fâ il so viers tipiclis gjalinis tal sierai a cocodavin che al jere un pieç, cuant che Vigje e cjatà la fuarce di jevâ (Maria Forte, Varc di confin); si sintì a vierzi il puarton e il cocodâ spaventât des gjalinis sot il puarti (Pieri Menis, Sul agâr)
    Var. cocodeâ , cocodecâ