cje1  cje  [CO]

  1. av., inter. viôt cja2 "Cje! ce maniere di cjacarâ, ostrighe!" (Anute Fabris, A passe la scalmane); sô mari Miane e leieve cumò e tornave a lei, cui voi sledrosâts di no podê crodi. «Cje ca, Rafael, ce robones! Dusuline a dîs che nus mande une manze» (Ivano Urli, La mance)