cjavedon
/-òn/
cja|ve|don
[BF]
-
s.m.
furniment dal fogolâr formât di une struture di astis di fier li che, da pît, si pues poiâ i lens di brusâ, di mût che a vedin aiar, e ad alt si puedin picjâ imprescj, meti la piere dal ont, la speche dal sâl e v.i.:
cjacis, curtìs, sedons, / la pale e cjavedons, / mоletis, dôs frissoriis, / e cun dîs citis dodis covertoriis (Ermes di Colorêt, I, 183);
la stria […] la impia al fuoc sul cjavedon e su la cjadena la met sù la cjaldiera de la lessiva plena de aga (Popolâr - Elvia Appi, Renato Appi, Umberto Sanson, Piereto e Maria - Racconti popolari friulani X)
Sin. cjavedâl1