cjavalant /-ànt/ cja|va|lant [BF]
-
s.m.
corîr che al puarte messaçs o robis a cjaval o cuntun cjar tirât dai cjavai:
i stalîrs si devin da fâ: fen e vene pai cjavai o meti un fiar piardût par strade, la veture se e veve cualchi dam di comedâ, la sope al cocjo e al cjavalant (Alan Brusini, Come tai romançs)
Sin. cavalcant , cjavalâr -
s.m.
vuardian di cjavai:
chei dal borc disot che a jerin int minude, sotans e cjavalants (Alan Brusini, Lis campagnis di Miro)
Sin. cjavalâr