cjason  /-òn/  cja|son  [CO]

  1. s.m. cjase grandecussì, sierade cjase in citât, une zornade e rivà ancje jê in chel cjason scûr là jù dongje il flum dulà che setante agns prime e veve vierts i voi (Pieri Menis, Il tesaur di done Cheche); a durmivin te lôr cjamarute dongje de nestre, al tiarç plan dal cjason là che o stavin (Meni Ucel, Disubidiencis)
  2. s.m. abitazion tipiche de lagune, fate di canelis e cuntun ambient sôle là jù da pît lis lagunis cui cjasons, lis barcjis, i pes, il mâr, i cocâi (Josef Cjargnel, Il Friûl al è nassût cussì)
    Var. cason