cjantorie
/-ìe/
cjan|to|ri|e
[CO, TS]
-
s.f.
arch., ecl.
part de glesie dulà che a stan i cjantôrs:
[il muini] al veve poiade la borse des ufiartis sul altâr e si veve inzenoglât sul banc de cjantorie, a ret dal plevan (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs)
Var. cantorie
-
complès dai cjantôrs che a stan in chê part de glesie:
la cjantorie, cence compagnament, e je lade indenant a fuarce di stechis che al jere un disio (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini);
la cjantorie e veve par mans une messe propit dal mestri Pigani pe grande ocasion e po un cjant ae Madone (Ivano Urli, "Nella casa di faccetta nera")