cjadreon  /-òn/  cja|dre|on  [AF]

  1. s.m. cjadree alte, cun braçâi, che e permet di stâ dongje dal fûc scjaldant ancje lis gjambis e i pîtsscuasi cence savê al saborà il fûc e al butà une grampe di manei par tignî impiade la çocje e al tirà dongje dal fogolâr un pâr di cjadreons (Pieri Somede dai Marcs, Nadâl); i fâs di mot che e ledi a sentâsi suntun cjadreon daûr il fûc e i fâs puartâ un cuart di neri (Meni Ucel, Gjiso e la Eline)
  2. s.m. cjadree grande, elegante o lussuose, ancje in puescj di rapresentance"Disêtmi mo!" comedantsi sul cjadreon dal mezât, sot il ritrat dal Pape muart di pôc (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. poltrone1
    1. (fig.) puest di podêi dirigjents dai partîts a fasin i conts dì par dì, cun altris berdeis, e a pensin prin di dut aes cjadreutis dal Cumon o ai cjadreons dal Parlament (Josef Marchet, Rapresentants dal popul)