cisôr  ci|sôr  [CO]

  1. s.m. sunsûr di alc che al cise, sunsûr lunc, vibrât e in câs componût e disarmonical cresseve il cisôr dai uciei che a saludavin la gnove zornade dai arbui dal curtîl (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs); tra une stazion [radio] e chê altre, tra il vueit e il cisôr, ogni tant i veve parût di sintî cualchi sunsûr diviers (Spirt Anonim, Vôs)