cirmul /cì-/ cir|mul [BF, TS]
-
s.m.
bot.com.
arbul de famee des Pinaciis, cun len profumât une vore preseât par fâ sculturis, lat. sient. Pinus cembra:
la valada si scuriva disot, si slontanava; maglis di rosis di mont si strenzevin fin a disfantâsi inglutidis dal vert neri di baranclis e zirmui (Celso Macôr, Montagna)
- marang. len di chel arbul, une vore preseât par fâ sculturis: len dolç e fis di grane come il cirmul, il tei […] (Josef Marchet, La sculture in len tai paîs ladins)