cavalot2  /-òt/  ca|va|lot  [CO]

  1. adi. soredut des gjambis, cun forme arcade che e da infûrpiçul e svelt, Jacum Gri, cu lis gjambis cavalotis e sutis (Maria Forte, Il vivi al è chel rangjâsi); careghins cui pîts cavalots (Maria Forte, Cjase di Dalban)
    Sin. cavalet2