cauliflôr cau|li|flôr [CO, TS]
- s.m. bot.com., gastr. ortaie de famee des Brassicaciis, che e fâs grandis infloressencis claris che si puedin mangjâ, lat. sient. Brassica oleracea var. botrytis: cui che a nol à semenât a Avrîl al po semenâ, in câl di lune, codumars, radic, bledis, spinazis; al ravente pomidoros, melanzanis, pevarons, selino, cauliflôrs (Renato Appi, Il Strolic furlan 1976)