catecumen /-cù-/ ca|te|cu|men [BF, TS]
- s.m. ecl. cui che al è daûr a imparâ i principis de religjon cristiane, soredut tes primis glesiis cuant che il batisim no si faseve ai fruts piçui: un narteç (spazi dulà che a stavin i catecumens intant de part sacrificâl de messe) (Fabrizi Paschin, Il templi mistereôs dai Langobarts)