catarsi  /-tàr-/  ca|tar|si  [CO, TS]

  1. s.f. filos., psic., med. (ancje fig.) purificazion, eliminazion di ce che al è impûr ta la anime, te ment o tal cuarpcul timp a lâ [il sergjent] le cognòs la int e al volte vele, fin che al rive, tal moment de catarsi, a cjapâ su di se dutis lis penis e lis strussiis des vitimis (Alviero Negro, Il bunker); dopo tredis agns, che a nô nus semeavin une eternitât ma che, cjalant indaûr, a erin svualâts, al ere rivât ancje par nô il moment de catarsi, de liberazion, de soluzion dal probleme (Antoni Beline, La fabriche dai predis)