catapan  /-àn/  ca|ta|pan  [CO]

  1. s.m. ancje cun iniz. maiusc., libri li che a son regjistrâts dirits, prerogativis, redits, fats rilevants di glesiis, fradaiis, ospedâi e v.i.tal Catapan de glesie si cjate un altri Bartolomeo Pelôs, Vicjari, che al lasse par ereditât un capitâl nome pes messis pe sô muart (Alan Brusini, Come tai romançs); "Sic ad perpetuam rei memoriam" al scrivè il plevan di Flambri tal Catapan (Ermanno Dentesano, Dôs anadis di sut a Flambri)