catacombe  /-ò-/  ca|ta|com|be  [CO]

  1. s.f. [CO, TS] stor. ambient soterani cun galariis, doprât dai prins cristians di Rome tant che cimitieri e in câs tant che lûc di cult segret o par platâsiil prin milenari al à viodude la glesie a nassi, a cressi, a passâ des catacombis a la libertât (Antoni Beline, I furlans e il templi)
  2. s.f. (fig.) ambient scûr e cul sufit basune dì Don Franziskus mi à puartât a Grau, li di un so amì che al gjestive un ristorant. […] "Dulà mi âstu puartât Don Franziskus?" i ai dit. "Va ben che tu vivis tal Votcent, però propit ta cheste catacombe plene di pantianis o vevin di lâ?" (Checo Tam, Don Franziskus e Iskander)