casimîr  ca|si|mîr  [CO]

  1. s.m. fibre une vore preseade otignude dal sotpêl di cjavris asiatichissi viest da cortesan, cjace in cjâf il piruchin, / golarine recamade, / une cuarte di bocjete, / da velade di pano soprafin, / bragons strets di casimîr, / cui stivâi fats a bombè (Pieri Çorut, Pes gnocis Fabris-Bearç)
    Var. cachemire , casmîr