caserme  /-sèr-/  ca|ser|me  [FO]

  1. s.f. costruzion là che dentri a son a stâ militârs o altris cuarps, ancje no armâtsdoi carabinîrs a jessin di buride decaserme e a van fûr pal sotpuarti (Alviero Negro, La cjase); in caserme no si mangje tant ben ma ancje se o soi delicât mi soi adatât (Checo Tam, Neapolis)
    Var. casarme , cjasarme , cjaserme
  2. s.f. (fig.) costruzion grande e pôc biele
    Sin. casermon , casermate
  3. s.f. (fig.) puest dulà che e je imponude une vore di dissipline