casere  /-sè-/  ca|se|re  [AF, TS]

  1. s.f. agr. costruzion principâl di une malghe, cui ambients pai pastôrs e par lavorâ il lat e tignî il formadi e chei altris prodotsfasìn un cjant a la cjargnele / che a nus sintin di lontan / che a nus sintin te casere / là che al è il gno curisin (Popolâr, Fasìn un cjant a la cjargnele); e mûr la Istât e in mont la ultime sere / e àn dit Rosari ator dal fogolâr: / passantdoman, sierade la casere, / al va il fedâr (Enrico Fruch, Madone di Setembar)
    Var. cjasere
    Cfr. malghe