capucine  /-ì-/  ca|pu|ci|ne  [CO, TS]

  1. s.f. bot.com. plante e rose de famee des Tropeolaciis, lat. sient. Tropaeolum majus, tignude tant che plante ornamentâl e pes sôs virtûts antibaterichis e antiscorbutichisator ator dal strop dai savôrs e dal lidric al coreve il zâl des capucinis (Sandri Secco dai Juris, Orts in flôr di cjase nestre)
    Sin. nastruç