capuç2 /-ùç/ ca|puç [BF]
-
s.m.
(set.)
contignidôr di late:
centenârs di capuçs di Simmenthal (Leonardo Zanier, Una cjasa dôs cjasas dîs cjasas sjeradas);
chei che a 'nt podevin vei tant, a 'nt puartavin encje un capuç intîr [di sâl a benedî] (Istitût Comprensîf "A. Matiz" di Paluce, Riguarts de siore Catin di Cosset (1914) di Darte)
Sin. bussulot , late , gamelot
Var. cupuç , capucj2