capuç2  /-ùç/  ca|puç  [BF]

  1. s.m. (set.) contignidôr di latecentenârs di capuçs di Simmenthal (Leonardo Zanier, Una cjasa dôs cjasas dîs cjasas sjeradas); chei che a 'nt podevin vei tant, a 'nt puartavin encje un capuç intîr [di sâl a benedî] (Istitût Comprensîf "A. Matiz" di Paluce, Riguarts de siore Catin di Cosset (1914) di Darte)
    Sin. bussulot , late , gamelot
    Var. cupuç , capucj2