camion  /cà-/  ca|mi|on  [AF]

  1. s.m. grant veicul a motôr, ancje cun plui di doi pârs di ruedis, par puartâ materiâi, in cualchi câs ancje personis o aparâts cun diviersis funzionsal è lât a urtâ daprûf di un camion cjamât di lens che al vignive injù (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini); dut il dì a corin sù e jù i camions che a puartin glerie a drete e a çampe (Valentina Pagani, Mauro Corona: L'om des "manère" e de bandane); fûr de glesie ta chel moment al rivà un camion de Wehrmacht. Si fermà sul cei de strade e un dîs soldâts, viertis lis spuindis, a dismontarin (Checo Tam, Donnerwetter)
    Var. camio
    1. une volte ancje, ma no dome, cu la toniche te ultime silabee jo stavi sôl, strucât, / dut content suntun camion, / lant viars cjase dut beât / e cul cûr in ribalton (Pieri Somede dai Marcs, Tornant a cjase)