cagar  /cà-/  ca|gar  [BF]

  1. s.m. barache di breis che a lassin passâ aiar, li che si tegnin i brovedârs par che i râfs a fermentin cence fâ la mufetai cabiots, tai cagars, tai cjasariçs, tai tabocs, tes balivernis, tai scrosops, tai marans, tai ghets dai borcs e des andronis di une volte (Dino Virgili, Dilunc il Cuar)