cacâr ca|câr [CO, TS]
- s.m. bot.com. pomâr de famee des Ebenaciis, lat. sient. Diospyros kaki: i fruts a tirin la gole ai cacos picjâts sui ramaçs neris e crots dal cacâr sence une fuee (Elio Bartolini, Filandis); lui, ancjemò li, le spietave sot il cacâr (Nello Malisano, Cuant che il cûr nol cjate peraulis)