burigule /-ì-/ bu|ri|gu|le [CO, TS]
-
s.f.
zool.com.
(loc.)
piçul retil cun cuatri çatis e cu la code avonde lungje, che e pues colâ in câs di pericul par distrai i predadôrs, lat.sient. Podarcis muralis:
a ogni burigula che a jur capita a tîr a je tain [la code] (Leonardo Zanier, La pidada al furmiâr)
Sin. lisierte , sgjardule
Var. buritule