bruschin /-ìn/ brus|chin [CO]
- 
s.m.
imprest par netâ fat di un supuart di materiâl dûr là che a son impiradis fissis sedis, o fîi di soròs, o di metal, o di plastiche o di altri materiâl: 
il breâr, sot dai siei pîts, al jere blanc, a fuarce di bruschin e di varechine (Gianni Gregoricchio, Pollione Magrini); 
bruschins pai dincj e bruschins par lis ongulis (Anute Fabris, A passe la scalmane)
Sin. sborfin , spacete , sborf2