brumâl1  bru|mâl  []

  1. adi. de fumate o de stagjon de fumate, de stagjon fredela rogna, che cumò vuei recuardâti / i ven causada dal rigôr brumâl, / da freda ploia, e dal cragnôs sudôr (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili); za si viodiles puaretes: / dutes àn un frêt brumâl, / cul peant leades stretes, / cu les mans sot il grimâl (Florendo Mariuzza, Dal Unviar)