brumâl1 
          
      bru|mâl 
      [FÛ]
      
        
        - 
adi.
de fumate o de stagjon de fumate, de stagjon frede: 
la rogna, che cumò vuei recuardâti / i ven causada dal rigôr brumâl, / da freda ploia, e dal cragnôs sudôr (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili); 
za si viodiles puaretes: / dutes àn un frêt brumâl, / cul peant leades stretes, / cu les mans sot il grimâl (Florendo Mariuzza, Dal Unviar)
 
        
        - 
s.m.
cun iniz. maiusc., stagjon frede
Sin. Invier
Var. Brumâr
- 
[TS]
stor.
secont mês dal calendari rivoluzionari francês, che al cjapave dentri la ultime setemane di Otubar e lis primis trê di Novembar: 
al varès fat come Bonaparte che il 18 di brumâl al veve dispodestât la Assemblee cul jutori dai militârs (Giovanni Pillinini, Zuan Batiste Cavedalis - Une vite esemplâr)