brumâl1  bru|mâl  []

  1. adi. de fumate o de stagjon de fumate, de stagjon fredela rogna, che cumò vuei recuardâti / i ven causada dal rigôr brumâl, / da freda ploia, e dal cragnôs sudôr (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili); za si viodiles puaretes: / dutes àn un frêt brumâl, / cul peant leades stretes, / cu les mans sot il grimâl (Florendo Mariuzza, Dal Unviar)
  2. s.m. stagjon frede
    Sin. Invier
    1. [TS] stor. secont mês dal calendari rivoluzionari francês, che al cjapave dentri la ultime setemane di Otubar e lis primis trê di Novembaral varès fat come Bonaparte che il 18 di brumâl al veve dispodestât la Assemblee cul jutori dai militârs (Giovanni Pillinini, Zuan Batiste Cavedalis - Une vite esemplâr)