botanic  /-à-/  bo|ta|nic  [CO, TS]

  1. adi. sient. des plantis, che al à a ce fâ cu lis plantis, cu lis lôr proprietâts, cul lôr studi e v.i.il Colians al è deventât un pont di riferiment pai escursioniscj che a puedin amirâ lis sôs bielecis e ricjecis gjeologjichis e botanichis (Redazion La Patrie dal Friûl, 150 agns fa e je stade concuistade la piche de mont Colians, la plui alte de Patrie)
  2. s.m. sient. studiôs des plantissetante-otante agns indaûr e florivin in Friûl dei benemerits botanics che tal stes timp e difondevin cun scuelis serâls o festivis la istruzion tal nestri popul (Achil Telin, La Patrie Ladine, I, 2)