botâr bo|târ [CO]
-
s.m.
cui che al fâs e che al comede botis, caratei, vassiei:
ju arnâs sans si faran passâ par man del botâr, par ribati e mudâ cerclis, par rimeti dovis (Giuseppe Ferdinando del Torre, Il contadinel. Lunari par l'an 1867);
ta stagion da lis vendemis il Pintar botâr […] ti veva un grun di se fâ par consegnâ i caratei e lis brentis gnovis che ti veva fat tal Inviar o che ti veva governadis tal Istât (Luciano Spangher, Mestiers sanrocârs)
Sin. vassielâr , podenâr ipon.