bos1  /-ò-/  bos  [CO, TS]

  1. s.m. bot.com. arbossit simprivert, tignût ancje tant che plante ornamentâl, lat. sient. Buxus sempervirenstra lis dôs vilis al è chel simiterut cun cuatri ciprès e cuatri sterps di bos, dentri de muraie (Pieri Menis, Disore e disot); Tavin al tacà i bûs, e i Clevis ju inrosarin e tor dal cjar a faserin une frascjade di bos (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. bossul2
    1. marang. len di chel arbossit, une vore preseât pe sculture
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl