blede
/blè-/
ble|de
[CO, TS]
-
s.f.
bot.com.
plante de famee des Amarantaciis coltivade tai orts, cun fueis che si mangjin, lat. sient. Beta vulgaris var. cicla:
a vegnin semenâts basili, carotis, cicorie, blede, verze cincuantine e cocis (Mario Martinis, Il grant lunari dal Friûl. Avrîl)
Sin. jerbucis
, pies
, lavaçat
Cfr. meneolt
-
gastr.
fueis di chê plante, che si puedin preparâ in plui manieris:
lis siet jarbis che a coventin [pe fertaie dai siet bonodôrs] a son salvie, savôrs, sarasin di mûr, basili, mentuce, mandriarie e misurane; ma si po doprâ, a plasiment, ancje spinaze, blede, milisse, urtiçon, cevole, ceve […] (Zuan Nazzi Matalon, Giancarlo Ricci, Il miôr de cusine furlane)
-
s.f.
(fig.)
persone cun pocje o nissune fuarce di caratar:
"Tu sês une blede!" (Stiefin Montel, Manuâl critic dal ort)