berze  /bèr-/  ber|ze  [BF]

  1. s.f. complès di costruzions e di prâts par puartâ lis bestiis in mont vie pal Istât, par stâ a durmî e par fâ ducj i lavôrs che a coventin, soredut par fâ il formadi e tignîlu contsul Turiet a son dôs berzes (Novella Cantarutti, Saggio per le "Aggiunte al Nuovo Pirona")
    Sin. malghe , casere1 , berzarie
  2. s.f. lûc sierât tor ator, ma no cuviert, li che si tegnin a durmî lis bestiis