berze /bèr-/ ber|ze [BF]
-
s.f.
complès di costruzions e di prâts par puartâ lis bestiis in mont vie pal Istât, par stâ a durmî e par fâ ducj i lavôrs che a coventin, soredut par fâ il formadi e tignîlu cont:
sul Turiet a son dôs berzes (Novella Cantarutti, Saggio per le "Aggiunte al Nuovo Pirona")
Sin. malghe , casere1 , berzarie - s.f. lûc sierât tor ator, ma no cuviert, li che si tegnin a durmî lis bestiis