belançâ  be|lan|çâ  [CO]

  1. v.tr. pesâ cu la belance par vendi a di un ciert presiti cesarons ju ai belançâts a otante (Lea D'Orlandi, cit. in Giorgio Faggin, Vocabolario della lingua friulana)
    Var. balançâ , bilançâ
  2. v.tr. fâ stâ in ecuilibri
  3. v.tr. compensâi volums gjenerâi dai trafics viers de Cine (+27 par cent) e dai Stâts Unîts (+11) a àn belançât la pierdite di esportazions viers de Americhe Latine (Walter Tomada, La crisi dai ultins agns e je stade un taramot. Sarìno in stât di ricostruî?)