batifûc  ba|ti|fûc  [CO, TS]

  1. s.m. toc di açâl di bati tune piere di fûc par piâ la lescjee sul scurî de gnot / al gjave il batifûc / e tic, e tic, e tic… / "Seial maladet l'intrîc", / fra i dincj al barbotave, / ma a fuarce di tant dâi / dopo vêsi scussadis lis aìnis, / i riès la grant torce di impiâ (Pieri Çorut, Pes gnocis Fabris-Bearç)
    Sin. açalin1