bastardum /-ùm/ bas|tar|dum [CO]
- s.m. cuantitât di int, bestiis o robis bastardis, sedi tal sens che a son di pari no sigûr o di raze misclice, sedi in sens ofensîf gjeneric: dal neri bastardum de societât [i predis], il campanon al ven sunât cun grant furbarie (Guido Antonioli, Florean dal Palaç, I, 24)
- s.m. incrôs di speciis o varietâts diferentis: par vê aduncje doi racolts, e schivâ l'inconvenient del bastardum [dal soròs di zucar cun altris speciis], al ven sugjerît di servîsi di semencis africanis (Giuseppe Ferdinando del Torre, Il contadinel. Lunari par l'an 1861)