bassete /-ssè-/ ba|sse|te [FÛ, TS]
- s.f. zûcs zûc di cjartis li che si scomet sul valôr des cjartis prime di viodilis, cun cjartis di valôr dal un al cinc: al veve za da un pâr di oris sierât l'ufizi, al veve gustât e cumò l'ere daûr a fâ une partide a la bassete (Giovanni Gortani, Lis istoriis di Palladio)