barufâsi ba|ru|fâ|si [CO]
- v.pron.intr. vê un contrast une vore vîf, ancje violent, a peraulis o ancje a pachis: fruts des fameis vicinis, sbrendolôs e mieçs crots che a mateavin e che si barufavin spaventant lis gjalinis (Pieri Menis, Marum); "[...] vualtris doi viodeit di sei brâfs e di no barufâsi" ur racomandà dulinciose (Jolanda Mazzon, Cungjò Friûl)
- v.pron.intr. (fig.) ancje di alc di inanimât o imateriâl, jessi in contrast cun alc altri: i dissens dal Signôr dispès si barufin cun chei dai oms (Gianluca Franco, Re Ricart in Friûl)