baridure  /-ù-/  ba|ri|du|re  [CO, TS]

  1. s.f. pescj. arzin artificiâl che al siere une aghe di mût che si puedi cjapâ il pes:  serais di scjans / e baridures di lagune e slungjin / mans cence forme, ultins salûts de tiere, / ferme al trionf dal mâr (Domeni Zannier, La ancure te Natisse)
    Cfr. baradure
  2. s.f. gjeogr. grum lunc di savalon tirât sù des ondis e des corints te lagune:  par ca di ca, a man drete, il cori vie di isulutis e di bariduris mi strassinavin intun mont di fantasiis (Gianni Gregoricchio, Grau)
    Sin. barene
  3. s.f. (fig.) viôt bariere :  superâ la baridure dal "quorum" (Redazion La Patrie dal Friûl, In vore pai referendums)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl