baridure  /-ù-/  ba|ri|du|re  [CO, TS]

  1. s.f. pescj. arzin artificiâl che al siere une aghe di mût che si puedi cjapâ il pesserais di scjans / e baridures di lagune e slungjin / mans cence forme, ultins salûts de tiere, / ferme al trionf dal mâr (Domeni Zannier, La ancure te Natisse)
    Cfr. baradure
  2. s.f. gjeogr. grum lunc di savalon tirât sù des ondis e des corints te lagunepar ca di ca, a man drete, il cori vie di isulutis e di bariduris mi strassinavin intun mont di fantasiis (Gianni Gregoricchio, Grau)
    Sin. barene
  3. s.f. (fig.) viôt bariere superâ la baridure dal "quorum" (Redazion La Patrie dal Friûl, In vore pai referendums)