baf  baf  [CO]

  1. s.m. striche di pêi de barbe lassâts cressi in bande de muse dilunc de orelese cjapâts de mode aes stretis / si puartàs barbe, moschetis, / bafs e ceis maladetis (Toni Broili, I trucs furlans 1847); si presente un biel zovin moro, cun un biel pâr di mostacjins neris, bafs comifò (Vincenzo Luccardi, Florean dal Palaç, IV, 15)
Proverbis:
  • ce che al ven di buf in baf, al va di ruf in raf