aviertan  /-àn/  a|vier|tan  [BF]

  1. adi. de Vierte, de stagjon che e je jenfri l'Invier e l'Istâto biei dîs aviertans, / cuant che come jeurs inevreâts / o corevin / cuintri il pataf dal vint / e sot i nestris pîts / si disrodolave, / vert, / il tapêt dai prâts! (Giovanni Pillinini, Viertis)