avent  /-ènt/  a|vent  [CO, TS]

  1. s.m. lit. ancje cun iniz. maiusc., dade di timp di cuatri setemanis prime di Nadâl:  ogni domenie - scomençant de prime di Avent - e ven impiade une cjandele (Barbara Cinausero, Nol è il Nadâl pardut avuâl); in chei timps, nissun si sposave ni di coresime e tant mancul di avent (Bepi Zampar, Canais di taviele)
  2. s.m. fûc che si fâs tai cjamps ae fin des fiestis di Nadâl:  cjoli soreâl par fâ il burielon dal «avent» sul cuel (Pieri Menis, I sioperos dal muini)
    Sin. pignarûl , panevin , foghere
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • cui che al à di maridâsi a carnevâl, di avent che al prepari la cjamare
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl