avent
/-ènt/
a|vent
[CO, TS]
-
s.m.
lit.
ancje cun iniz. maiusc., dade di timp di cuatri setemanis prime di Nadâl:
ogni domenie - scomençant de prime di Avent - e ven impiade une cjandele (Barbara Cinausero, Nol è il Nadâl pardut avuâl);
in chei timps, nissun si sposave ni di coresime e tant mancul di avent (Bepi Zampar, Canais di taviele)
-
s.m.
fûc che si fâs tai cjamps ae fin des fiestis di Nadâl:
cjoli soreâl par fâ il burielon dal «avent» sul cuel (Pieri Menis, I sioperos dal muini)
Sin. pignarûl
, panevin
, foghere
Polirematichis e espressions idiomatichis
Proverbis:
- cui che al à di maridâsi a carnevâl, di avent che al prepari la cjamare