antecessôr
an|te|ce|ssôr
[CO]
-
s.m.
cui o ce che al ven prime tal timp o intun ordin:
al pâr anzi che pre Tite al ves rigjavât propri da chê croniche la plui part de lis notiziis che i àn servît par contâ la vite e muart e meracui di tancj siei antecessôrs (Giovanni Gortani, Un gustâ diplomatic);
al jere timp che une gnove gjenerazion di furlans e cjapàs sù la fagle de autonomie regjonâl e le puartàs plui indenant di là che a jerin rivâts i lôr antecessôrs (Sergio Cecotti, Il President)
Sin. predecessôr