altagn  /-àgn/  al|tagn  [CO, TS]

  1. s.m. agr. rie di jerbe seadelis feminis a ristielavin i altagns de mediche, seade il dì prime (Pieri Somede dai Marcs, La bissebove); i vevin simpri dade zornade dople par chês distiradis di jarbe che al parave in altagn di bessôl, indulà che par solit a coventavin doi di lôr (Novella Cantarutti, La Miute di Gjori)
    Sin. andane
    Var. antagn , lantagn , anton