alamâr  a|la|mâr  [CO]

  1. s.m. sisteme par sierâ cjamesis e gjachetis formât di cordons aplicâts, in câs ancje ben ornâts, che a formin une asule e un element che al jentre te asule e che al fâs di botoncontava di ve viodût i cosacs cun lis gjachetis plenis di alamârs (Luciano Spangher, Il borc dai ufiei (Sant Roc))