adade  /-dà-/  a|da|de  [AF]

  1. s.f. (var.) viôt dade e sintì tal aiar odôr di saût, e slungjà il cuel par capî di dulà che al rivàs e dopo une biele adade e viodè lis rosis blancjis, come ombrenutis di pupis, miezis scuindudis daûr di altris arbui (Jolanda Mazzon, Di là de rêt)